18 d’abril del 2013

Trist i lliure

                                                                                              Porta del cementiri de Sant Sadurní de Sovelles.


Trist i lliure, camino,
davant la mort que mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.

Versos, enllà del camí (fragment)
Salvador Espriu (1913-1985)

10 comentaris:

  1. Aquest poema reflecteix la tristor del que camina davant la mort, però no sé, això de lliure...
    Una porta preciosa, encara que sigui el reixat d'un cementiri, el paisatge del darrera l'omple de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui camina davant la mort potser es pot sentir lliure de banalitats, preocupacions sense importància, febleses...
      Sí, la porta té l'encant de les coses que el temps ha modelat a l'atzar.

      Elimina
  2. La vida, la mort...
    Molta bellesa i serenitat en la preciosa imatge que ens ofereixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, trobo que hi ha cementiris petits i antica que desprenen més serenor que tristesa.

      Elimina
  3. Doncs jo crec que deu ser possible, sentir-se lliure davant de la mort... com alliberat de moltes coses.

    Consol, em podries enviar la teva adreça de mail? pel joc del Si fossis... Gràcies

    crosanas@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord Carme. En vida som massa esclaus de coses banals.
      T'he enviat el meu correu. Em fa gràcia la teva proposta de joc.

      Elimina
  4. Sadoll, ja torno
    on els mots i les hores
    de nit sojornen.

    (imitant l'estil d'Espriu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu vers. Si em permets hi afegiré una foto. Gràcies.

      Elimina
  5. La imatge suggereix molt bé la idea de llibertat.

    ResponElimina
  6. No hi havia pensat però tens raó. De fet, és una porta innecessària perquè el dins i el fora estan oberts al paisatge.

    ResponElimina