Aquest poema reflecteix la tristor del que camina davant la mort, però no sé, això de lliure... Una porta preciosa, encara que sigui el reixat d'un cementiri, el paisatge del darrera l'omple de vida.
Qui camina davant la mort potser es pot sentir lliure de banalitats, preocupacions sense importància, febleses... Sí, la porta té l'encant de les coses que el temps ha modelat a l'atzar.
Aquest poema reflecteix la tristor del que camina davant la mort, però no sé, això de lliure...
ResponEliminaUna porta preciosa, encara que sigui el reixat d'un cementiri, el paisatge del darrera l'omple de vida.
Qui camina davant la mort potser es pot sentir lliure de banalitats, preocupacions sense importància, febleses...
EliminaSí, la porta té l'encant de les coses que el temps ha modelat a l'atzar.
La vida, la mort...
ResponEliminaMolta bellesa i serenitat en la preciosa imatge que ens ofereixes.
Gràcies, trobo que hi ha cementiris petits i antica que desprenen més serenor que tristesa.
EliminaDoncs jo crec que deu ser possible, sentir-se lliure davant de la mort... com alliberat de moltes coses.
ResponEliminaConsol, em podries enviar la teva adreça de mail? pel joc del Si fossis... Gràcies
crosanas@gmail.com
Estic d'acord Carme. En vida som massa esclaus de coses banals.
EliminaT'he enviat el meu correu. Em fa gràcia la teva proposta de joc.
Sadoll, ja torno
ResponEliminaon els mots i les hores
de nit sojornen.
(imitant l'estil d'Espriu)
M'agrada el teu vers. Si em permets hi afegiré una foto. Gràcies.
EliminaLa imatge suggereix molt bé la idea de llibertat.
ResponEliminaNo hi havia pensat però tens raó. De fet, és una porta innecessària perquè el dins i el fora estan oberts al paisatge.
ResponElimina