El cel des de Granera. Núvols capritxosos que s'entortolliguen i s'abracen. Pinzellades grises que s'abraonen al blanc. Un reguitzell de núvols que serpentegen els cims. Quin espectacle!
El cel sempre ens ofereix deliciosos espectacles...Si està serè, la mirada es perd en la blavor i si hi ha núvols, podem imaginar-nos figures màgiques, mentre alguns es perden en l'horitzó... Petonets.
El cel sempre ens ofereix deliciosos espectacles...Si està serè, la mirada es perd en la blavor i si hi ha núvols, podem imaginar-nos figures màgiques, mentre alguns es perden en l'horitzó...
ResponEliminaPetonets.
I hi ha èpoques en que mai és el mateix, canvia durant el dia i dia a dia.
ResponEliminaL'espectacle dels núvols que sempre m'embadaleixen i com tu dius, mai és el mateix!!
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, és bonic badar mirant els núvols.
ResponElimina