Camí que em menes i mai no ets igual,
ara la vall i les verdes pastures
deixes enrera, i travessar et cal
l'hort dels raïms i les pomes madures,
dels reguerols per on l'aigua s'esmuny,
i de les molses amigues i gerdes;
l'hort que suara jo veia tan lluny
i l'ull m'omplia de tremolors verdes.
El camí (fragment)
Clamentina Arderiu (1889-1976)
Hi ha camins que fan dibuixos temptadors... quan camino a vegades me n'aniria cap a on no toca, perquè m'agrada el camí.
ResponEliminaAquest ensenya el seu objectiu i per això també ens convida a pujar-hi, però a vegades n'hi ha que l'amaguen i fan venir moltes ganes de descobrir-los...
És cert, diuen que la curiositat fa que els muntanyencs pugin fins als cims.
EliminaEn un camí com aquest, després del revolt també hi ha un nou indret per descobrir.
M'has fet pensar en la frase, "un camí, una cosa tan curta de dir i tan llarga de seguir"...Els camins de muntanya són una delícia, alguns, com aquest, ja saps on et duran, però d'altres , com diu la Carme, són tot un misteri i guarden la sorpresa fins el final, fins l'últim revolt...
ResponEliminaUn camí, bé es mereixia un poema!
Bon vespre de diumenge, Consol.
Sovint els camins són una metàfora però com diues bé es mereixen un poema.
EliminaBona setmana.
Quin indret tan pintoresc! I quin cel!
ResponEliminaEl Lluçanès té indrets molt bonics i potser poc coneguts.
ResponElimina