Branca florida,
de primavera ets somni
i record. Sola,
però dins l'hora blava,
et sé en l'oblit d'un núvol.
I és teva, branca
florida, destriada
en l'hora blava,
la dolça aroma, pura
com el cel que ara oblides.
Jordi Dorca
Veig que t'agraden els ametllers florits, a mi també. Ara més que record o somni, gairebé és una realitat, la primavera....Segur que el núvol ara es mira la branca i l'oblit s'esvaeix.
ResponEliminaBona nit.
Les teves paraules sempre són encertades.
EliminaUi, quin honor!
ResponEliminaFa efecte.
Moltes gràcies, Consol.
I a tu, Roser, per haver-ne tret l'entrellat.
Els teus poemes estan molt bé.
Elimina