Jo estim ascètics santuaris
colrats de sol i d'antigor
qui sobre cingles solitaris
se són posats com un voltor,
a on l'església apar somnia
dins la suau melancolia
que escampa lenta l'agonia
de l'horabaixa moridor.
Cant de tardor (fragment)
Llorenç Riber (1882-1958)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada