La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
La casa que vull (fragment)
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
M'agrada molt, et prenc la imatge pel meu bloc, si no et fa res.
ResponEliminaD'acord, Helena. Fins aviat.
ResponEliminaUau!...Quina preciositat!
ResponEliminaMaco... i sempre sorprén, oi?
ResponEliminaSóc la cantireta: professora, mama. I poeta a estones.
Salut!
Sí, cantireta, el cicle de la naturalesa té un punt màgic, com la poesia.
ResponEliminaGràcies, Consol, per oferir-nos uns motius de reflexió tan bells.
ResponEliminaHola Jordi, he visitat el teu bloc i m'ha semblat molt interessant.
ResponEliminaGràcies, Consol.
ResponEliminaCom a agraïment, com a immens agraïment, et deixo ací els dos poemes que m'ha inspirat la teva imatge:
Branca florida,
de primavera ets somni
i record. Sola,
però, dins l'hora blava,
et sé en l'oblit d'un núvol.
I és teva, branca
florida, destriada
en l'hora blava,
la dolça aroma, pura
com el cel que ara oblides.
Te'ls ofereixo en les versions que ara com ara tinc al cap.
Moltes gràcies, Consol.
No es mereixen. És un poema molt bonic, buscaré una imatge per acompanyar-lo. Fins aviat.
ResponElimina