12 de gener de 2013

Matí


                                                                                                                          Caldetes

Ets eixerida del son com del mar. Tota humida,
somriu encar ta boca als somnis, dolçament.
Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'argent
de la lluna, entre l'aigua adormida.

Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;
té perfums d'aquell mar ta delicada argila;
i dus una gran perla pàl·lida sota els rulls,
ondulats com una alga tranquil·la.

Matí.                                       
Marià Manent (1898-1988)
                                                      

1 comentari:

  1. Consol, felicitats pel blog.
    M'agrada tant el contingut com la forma de presentar-lo.
    Crec que reflexa molt be la teva personalitat.

    ResponElimina