4 de maig del 2017

En els blaus i en els verds


En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire,
fecundat per llavors que prodigava el vent,
aniré, sense nord, com una rel dansaire,
per la muntanya amunt, cercant el meu ponent. 

Josep Palau i Fabre
L'Aventura (estrofa)
Àlbums:

14 comentaris:

  1. M. Roser4/5/17 20:13

    El blau del cel i del mar i el verd de les muntanyes, prats i arbres...Segur que hi trobarem el nostre airet particular!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol5/5/17 9:29

      A la primavera els boscos són plens de verd a la terra i de blau al cel. Quina meravella!
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  2. Carme Rosanas4/5/17 20:18

    Oh! Quin poema més preciós... com sins hagués inspurat en els teus verds tan brillants i tendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol5/5/17 9:30

      És un verd que reneix i està ple d'esperança.

      Elimina
  3. xavier pujol5/5/17 9:40

    Sempre trobes la fotografia adient Consol.
    No coneixia aquest poema de Palau i Fabre. Cercar el propi ponent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol5/5/17 13:50

      Pensant-t'ho bé el nostre futur sempre és cap a ponent.

      Elimina
  4. novesflors6/5/17 21:28

    Quins verds! I quines paraules de Palau iFabre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol8/5/17 18:14

      Paraules intenses com els verds i els blaus de la primavera.

      Elimina
  5. Fent camí6/5/17 23:11

    D'acord amb Xavier. Sempre trobes la sintonia entre les imatges i els poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol8/5/17 18:16

      Gràcies, Mari Català. Els boscos en aquest temps llueixen un verd esplèndid.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog7/5/17 7:52

    Preciós! Has trobat la fotografia idònia per els magnífics versos de Palau i Fabre.
    O viceversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol8/5/17 18:17

      Primer va ser la paraula. Paraules i colors intensos com intens va ser Palau i Frabre.
      Gràcies, Glòria.

      Elimina
  7. Helena Bonals10/5/17 19:35

    Cercar el ponent, que bell. Ja en la primavera és present la tardor. Entremig, el verd de la teva fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol11/5/17 9:09

      Les teves paraules també són reconfortants.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)