A vegades els artistes s'afanen a copsar la natura en un instant de bellesa i a vegades sembla que la natura s'inspiri en els artistes per imitar les seves obres. Els arbres i els arbustos hi són a tot hora però només ens ofereixen aquesta imatge en el precís moment que la llum i la boira es conjuminen.
Com espectres. Arrels al cel.
ResponEliminaCom un teatrí.
EliminaArt i vida. Sempre més relacionats que no sembla. Seguint el Xavier, la semblança de les arrels amb les branques en seria un exemple.
ResponEliminaÉs cert, els arbres despullats de fulles s'assemblen a les arrels.
EliminaBonica i misteriosa foto...La boira sempre és màgica!
ResponEliminaPetonets, Consol.
És com un vel que amaga i tan sols deixa veure les arrels de les coses.
EliminaBon diumenge, M. Roser.
Es conjuminen llum, boira i manera de mirar-ho, mirada poètica.
ResponEliminaUna mirada que vol mostrar la màgia d'un instant.
EliminaUn espectacle fascinant, que jo també he pogut veure algun d'aquests matins... misteriós i ple de màgia.
ResponEliminaLa llum i la boira ens ofereixen escenografies noves en els decorats quotidians. Pura màgia.
EliminaQuina manera més maca, alhora, de retratar i d'explicar la bellesa de la natura
ResponEliminaGràcies Alfonso, el teu comentari és molt amable.
EliminaEl rebut de la llum ha pujat tan que fins hi tot la llum natural va cara :P
ResponEliminaNo et falta raó, aviat ens faran pagar per l'aire que respirem.
EliminaLlum i boira semblen oposades però encara que siga per un moment fan una unió perfecta com es veu en la foto, preciosa per cert.
ResponEliminaUna unió que aconsegueix un clarobscur. Gràcies, Mari Català.
Elimina