Caldetes
Nosaltres miràvem enllà
camins de vent, camins de mar:
barques d'esperança farem avarar.
Salvador Espriu
El camí blau, el vent silent,
el port llunyà.
Xavier Pujol
El camí blau, el vent silent,
el port llunyà.
Xavier Pujol
El camí blau, el vent silent,
ResponEliminael port llunyà.
Una imatge poètica preciosa, Xavier.
EliminaCamí cap a l'horitzó.
ResponEliminaUn camí al més enllà, a l'infinit.
EliminaTot són camins: el mar, el vent, la sorra i també l'esperança...
ResponEliminaUn rètol sorprenent i una foto magnífica.
Cert, salvaguardem sempre el camí de l'esperança.
EliminaGràcies, Carme.
Les barques sembla que es fan esperar una miqueta...Davant d'aquest mar plàcid, fan de bon esperar!!!
ResponEliminaCuriós aquest pal d'indicacions, a la platja, em sembla que per seguir algun camí has de saber nedar...
Petonets, Consol.
Camins de terra i de mar que comparteixen un mateix senyal. Diferents camins per arribar al mateix port.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Dels nostres paisatges pràcticament han desaparegut aquestes tauletes primitives i, que de vegades suposaven un veritable jeroglífic, igual que a nosaltres escollir el camí més adequat.
ResponEliminaSí, a vegades sembla que vivim en un jeroglífic de camins però potser només és un miratge i només hi ha un sol camí. Només ho sabrem quan arribem al nostre destí.
EliminaL'esperança no diu de quin costat ens vénen els camins.
ResponEliminaL'esperança la podem trobar en tots els camins.
Elimina