6 de juny del 2016

L'escolà

Santuari de Falgars, el Berguedà

La figura de l'escolà que demana almoina em recorda a mossèn Ballarín i la història d'una església descrita en el seu llibre Mossèn Tronxo. Aquest escolanet em fa somriure i em transmet un punt d'humor propi d'una època. Ara fa pocs mesos ens ha deixat Josep Maria Ballarín i amb ell estem perdent una generació de capellans, que sent molt cultes, també estaven lligats i arrelats al seu poble. Uns capellans amb una forta personalitat i amb una visió profunda del seu temps i del món. 

16 comentaris:

  1. Aquests escolans tan simpàtics , gairebé els podem trobar a tots els Santuaris, solen ser al final de les escales que porten al cambril on hi ha la imatge de la Mare de Déu...Fan cara d'innocents.
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, un món que volia conservar la seva cara d'innocènncia malgrat que potser mai ho va ser del tot.
      Bona nit, M. Roser.

      Elimina
  2. He estat moltes vegades a Falgars i recordo l'escolanet dalt del cambril.
    I la vara que hi ha al racó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un racó de món molt interessant i té un entorn molt bonic.
      No sé si el bastó hi és per donar un missatge als filigresos o si només és el descuit d'algú.

      Elimina
  3. De capellans no n'entenc massa, però a en Ballarín valia la pena escoltar-lo, era la sensatesa personificada. Pel que se sent, no tots els capellans són així, és una llàstima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Ballarín era a més de capellà un gran escriptor i tenia una personalitat molt ferma. A la seva juventud es va formar un grup de capellans que volien construir una nova església més arrelada al seu entorn i compromesa amb la seva gent. Ara ja en queden pocs i no hi ha una continuïtat en les noves generacions, descomptant alguna excepció.

      Elimina
  4. Si les persones fan bona feina, siguin capellans o no, ens deixen bon records.
    També m'has tret un somriure veient aquesta foto...
    Bessets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un escolanet que representa un altre temps.
      És cert això que dius, jo només volia remarcar que, fins i tot a l'església, podem trobar persones i personatges molt interessants.

      Elimina
  5. Com XeXu, jo tampoc n'entenc massa de capellans, però crec que son contats els que val la pena escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho comparteixo però potser és poc conegut que en els anys 60 i 70 va haver en el nostre país una corrent de capellans molt compromesos que van fer molt bona feina. Sovint van protegir a moviments d'oposició al règim.

      Elimina
  6. Decreix el nombre de capellans i augmenta el nombre de pastafaristes, casualitat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nombre de capellans decreix i també el de feligresos. No em fan cap pena, penso que l'església com institució és retrògrada i no vol adaptar-se als canvis socials, polítics i culturals del país. A més, fa una discriminació a les dones (a les seves) totalment injusta i injustificada.
      No sé que són "pastafaristes" però segurament tens raó.

      Elimina
  7. Com sempre bonica foto.Las figures d'aquests nens (perquè les nenes eren invisibles) escolans sempre representen a infants que sembla que no juguen, no són nens, com sense ànima. No m'agraden molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que tenen un aire de nens que no són nens. No n'he vist gaires però des que vaig llegir el llibre d'en Ballarín, ara si hi són els veig. Trobo que són figures del passat.

      Elimina
  8. Capellans com mossèn Tronxo són els que fan Església. Admirava a Josep Maria Ballarín, que també devia pertànyer a la nissaga dels mossens Tronxos, segur, i aquest escolanet me'l a fet recordar, com t'ha succeït a tu. Tampoc puc evitar un somriure i agrair-te el record que m'ha portat la fotografia del teu post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un record d'un altre temps, ni molt llunyà ni molt proper. Un temps que desapareix com ho fan els capellans que el van viure.

      Elimina