27 de maig del 2016

Retorn a l'essència

Porta de l'Església del Monestir de Santa Maria de Lillet

El temps ha anat esculpint la pedra bellament treballada ara fa molts anys. Només resten alguns vestigis del seu esplendor però avui es mostra més expressiva que mai. La seva textura, la seva diversitat de colors, la seva permanència malgrat totes les inclemències, ens ensenya la seva essència i la seva història. 

12 comentaris:

  1. Ui si aquestes parets podessin parlar...Ens explicarien moltes coses de temps remots, que porten ben arrapades a les pedres escrostonades i a la fusta vella i arrugada, pel pes de la història!
    Bon cap de setmana, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes pedres ens mostren tot el que han viscut.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  2. Han perdut la seva esplendor, però tenen una bellesa profunda que ens encisa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al veure-les et ve el desig de tocar-les per impreganar-te de les seves hores viscudes.

      Elimina
  3. Quanta bellesa!
    A mi m'agrada l'envelliment pel pas del temps.

    Aferradetes i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crea unes textures i una aparença noves.
      Aferradetes i bon cap de setmana, sa lluna.

      Elimina
  4. Amb el pas del temps perdem joventut i guanyem experiència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència ens fa veure les coses d'una manera més crua i essèncial.

      Elimina
  5. Seguint el pensament de la Mari. La pedra també es fa vella.
    I sàvia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pedra es fa vella i es desprèn dels seus ornaments més preuats per retornar a la seva forma més primitiva.

      Elimina
  6. Com el Súnion de Carles Riba. Com les seves runes, clàssiques i romàntiques alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes runes que ens diuen que només som pols, pols d'estrelles.

      Elimina