Cada vegada són més nombrosos els exclosos, aquells que la societat ha llençat a viure en l'extrema pobresa. Desposseïts del dret a un treball digne es veuen abocats a feinejar amb les deixalles i a malviure. Oblidats per tots, els seus carros encimbellats anant amunt i avall són un avís del rumb imperable que s'ha pres. És aquesta la societat que volem? Ens cal prendre consciència i tornar a agafar les regnes del nostre destí.
Ho hauríem de fer però no sé si en serem capaços.
ResponEliminaCrec que no tenim alternativa però potser ho farem massa tard.
EliminaUn gir radical que no vol demora... Un sotrac de dimensions còsmiques que retorni a l'ésser la seva dignitat i el regne de la vida...
ResponEliminaEstic d'acord, no podem ser mig dignes, hem de ser dignes.
EliminaAlguns espavilats diuen que, perquè hi hagi rics, hi ha d'haver pobres. I tots callem perquè no ens toqui a nosaltres.
ResponEliminaI com volen enriquir-se tant cada vegada necessiten més pobres. I ens tocarà, clar.
ResponEliminaQuanta raó que tens noia, no cal afegir-hi res més...Potser si arriba el moment que intentem prendre consciència del problema, ja no podrem fer-hi res, perquè també serem pobres...
ResponEliminaPetons solidaris.
Petons solidaris, M. Roser.
EliminaJa ho som pobres, només amb consentir que un ho sigui.
ResponEliminaAferradetes ben fortes!
Hi ha una pobresa aguda de valors en tot plegat.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Impressiona en la fotografia, -magnífica- però molt més a la realitat. Cada dia se'n veuen més.
ResponEliminaUn problema que no sembla fàcil de solucionar.
És un greu problema el repartiment injust de la riquesa amb unes conseqüències importantíssimes en tots els àmbits socials.
EliminaMalauradament la història de l'homo "sàpiens" és plena de pobresa. Dubto que en cap moment de la nostra història no n'hi hagi hagut, a tot arreu, en qualsevol moment. Sembla que la pobresa i la injustícia social formin part del nostre ser més natural.
ResponEliminaUna baròmetre tan important i no és té en compta quan valorem la situació nostre i del món. A vegades som cecs o ens deixem enlluernar amb coses insignificants.
Elimina