Sembla una casa d'un conte on passen coses funestes. Té un petit campanar que fa pensar en una petita església com les que tenien les grans cases ara fa temps. Es manté ferma malgrat que les seves parets mossegades ens parlen del seu dolor. Una caseta de conte.
Fins i tot penso que Hansel i Gretel poden aparèixer per aquí en qualsevol moment.
ResponEliminaJo també he pensat en Hansel i Gretel. Qui sap la seva història.
EliminaTé tota la pinta d'una casa que va acabar fent les funcions d'ermita... ara, ves a saber la seva història real!
ResponEliminaÉs una casa estranya, té poca aparença d'ermita sinó fos pel campanar. És especial.
EliminaHi ha cases que conserven en secret les històries dels hostes antics. Ecos silents que t'embolcallen si pares atenció i escoltes la veu dels murs escrostonats... Ara sí!
ResponEliminaLes seves veus em diuen que fa temps era una casa alegre i senzilla, orgullosa del paisatge que l'envolta.
EliminaVes per on, jo el dir de conte, també he pensat amb la caseta de xocolata, ben escrostonada per les mossegades de tots els golafres que
ResponEliminahi passen a tocar de les seves(dolces) parets...
Però mirant bé la foto, sembla més una esglesiola, pel campanar i només amb dues petites finestres flanquejant la porta i la petita rosassa. Si en deu tenir d'anys!
El pas del temps, fins i tot, s'ha cruspit el camí.
Ho expliques molt bé, M. Roser. No hi ha camí, ja ningú la visita la caseta de xocolata.
EliminaUna caseta de conte patidor, amb personatges intranquils… potser.
ResponEliminaPotser, ves a saber les coses que pot explicar.
EliminaUf!, aquest dolor. M'has recordat un conte de Prudenci Bertrana.
ResponEliminaNo sembla que la caseta hagi tingut una vida fàcil. No conec els contes de Prudenci Bertrana, en buscaré algun, m'ha picat l'interès.
ResponEliminaSembla un edifici que hagi estat feliç...fins que va deixar de ser-ho. Ara abandonat i sol espera que el temps l'enderroqui.
ResponEliminaTrist!
O una mà benèvola li retorni la seva brillantor. O caigudes ja les seves pedres retornin a la terra on van néixer.
EliminaL'herba creix per baix, l'herba creix per dalt, ningú atura la vida.
ResponEliminaRosegada, rosegada... pobre caseta... però li queda aquest aire trist, però suggeridor de tantes coses.
ResponElimina