Avui la mar era blava, d'un blau platejat intens. A l'horitzó un remer lliscava damunt les ones. L'aigua era freda i transparent. Les onades es balancejaven suaument i feien una fressa lleu i mandrosa, allargassada. L'aire portava la salabror del mar i t'acariciava al passar. La llum era tènue, sense estridències, i unificava tots els colors. Avui la mar era plàcida.
tinc bones sensacions al veure aquesta imatge!
ResponEliminaÉs cert, hi ha espais que et porten "bones" sensacions.
ResponEliminaAvui aquestes sensacions, van de bracet amb el títol del teu post...Hora blava, d'aquest mar blau grisos, tan encalmat i un cel, també blau, amb clapes com de neu blanca.
ResponEliminaM'imagino passejant ran de mar, amb els peus descalços, acariciats per les gairebé imperceptibles onades i amb l' airet de la marinada, que em porta un regust de salabror...Un quadre perfecte!
Bon capvespre, Consol.
Ben pensat, aquest blau s'escu al bloc. I li has afegit la sensació de caminar damunt la sorra que sempre és molt agradable.
ResponEliminaBona nit, M. Roser.
Gairebé es pot veure passar el temps, marcat per la cadència de les onades grises i verdes, el seu so suau només xiuxiuejat per a la teva oïda, i el remer marcant l'instant precís com fa l'agulla del rellotge quan va desgranant els segons.
ResponEliminaMolt bonic, unes paraules que tenen el color blau del mar.
EliminaMolt ben descrites les sensacions que transmet aquesta imatge!!
ResponEliminaUna abraçada.
Una abraçada, Montse.
EliminaQuina enveja, aquest remer
ResponEliminaPausadament va per la mar. Quina delícia!
ResponElimina