Al color negre no li tinc gaire simpatia, però si que m'agraden tota la gamma de grisos, que el cap i a la fi, tenen una bona part de blanc, el guardià dels colors... Bona nit, Consol.
Jo en canvi el negre el trobo molt expressiu i que té força. La gama de grisos em recorden les fotos en blanc i negre (que no són ni blanques ni negres) Bona nit, M. Roser.
A vegades ens cobreix el blanc o el negre, mentre nosaltres mateixos som fets de matisos de gris.
ResponEliminaÉs una bona manera d'expressar-ho, Helena.
ResponEliminaM'agrada el detall de la petita ombra que fa el negre sobre el blanc. Tens unes imatges magnífiques, Consol.
ResponEliminaGràcies, Sílvia. En una imatge podem veure coses diferents, aquesta zona que dius pot ser la interjecció.
ResponEliminaAl color negre no li tinc gaire simpatia, però si que m'agraden tota la gamma de grisos, que el cap i a la fi, tenen una bona part de blanc, el guardià dels colors...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Jo en canvi el negre el trobo molt expressiu i que té força. La gama de grisos em recorden les fotos en blanc i negre (que no són ni blanques ni negres)
ResponEliminaBona nit, M. Roser.
:) M'agrada molt la foto! El contrast, la interjecció, la pressió dissimulada del negre sobre el blanc... com qui no fa res.
ResponEliminaBen bé es podria fer un retrat psicològic dels colors: els dominants, els cridaners, els que passen desapercebuts...
ResponEliminaComplementarietat.
ResponEliminaEls oposats es complementen i a vegades poden conviure molt bé.
ResponEliminaQuina bona idea! I que bonica.
ResponEliminaGràcies, Glòria, sempre tan elogiosa.
Elimina