Element que forma part d'una instal·lació artística ideada per Jordi Benito al Parc de Ponent de Granollers. La partitura és una composició de Carlos Santos.
La veu que desitjo és la veu de l'àngel,
la paraula muda,
la tendresa del silenci,
l'eloquència de la roca.
Antoni Tàpies
La veu desitjada (fragment)
La música es reflecteix dins del silenci de l'aigua, no calen paraules!
ResponEliminaBon dia, Consol.
L'aigua les posa en dansa, les fa vives.
EliminaUau!!! quina combinació més perfeecta i ben trobada! Preciós tot!
ResponEliminaPrecioses paraules, Carme. Has de venir a veure-ho (i escoltar).
EliminaQuin pentagrama més melòdic fan les ondes de l'aigua. Ressonen els arpegis de Carles Santos.
ResponEliminaTambé m'ho assembla, és una melodia acompanyada i es mou al ritme de l'aire.
EliminaTrobo que fa molt goig aquesta partitura al mig del llac.
ResponEliminaSí, hi ha 9 elements com aquest, cadascun amb la seva oròpia partitura. En Jordi Benito era una enamorat de la música, la ciència i l'art. M'agrada la seva última època.
Elimina"la paraula muda", la poesia.
ResponEliminaAquest Antoni Tàpies és el pintor?
No ho sé, potser és el fill. Ho he de comprovar.
EliminaLa música i l'aigua tenen quelcom en comú que no sabria descriure amb paraules. Preciós.
ResponEliminaI l'aire, invisible, és qui remou l'aigua que fa ballar les notes.
Elimina