Arquivoltes del portal de l'església del Monestir de Ripoll, s. XII.
Em meravella cadascuna d'aquestes imatges esculpides a la pedra i que han perdurat al llarg de segles. Són imatges que desprenen espontaneïtat i vida i que avui, potser més que en qualsevol altra època, som capaços de captar la seva vàlua artística. Però a més, té un altre valor: la portalada sencera és com una gran Bíblia il·lustrada per ser llegida per tots aquells que s'hi atansin.
Us proposo llegir aquest petit fragment:
"A la primera de les arquivoltes exteriors hi veiem al mig l'Agnus Dei, l'Anell de Déu, flanquejat d'àngels que el veneren i també animals mítics i al·legòrics que sobretot a l'Edat Mitjana eren coneguts a través del Phisiologus. A la segona arquivolta trobem a l'esquerra escenes de la vida de sant Pere, Simon el Mag, la detenció i la seva crucifixió. A la dreta hi ha escenes de la vida de sant Pau, el seu bateix , fent un sermó i la seva detenció. [...] A la sisena arquivolta hi ha a la dreta sis escenes de la història de Daniel [...] A l'esquerra donant proporció al conjunt hi ha cinc escenes de la història de Jonàs: el camí cap a Nínive la balena que s'empassà a Jonàs. Al zenit de l'arquivolta més interior, la setena, hi ha el Crist al tron acompanyat per dos àngels amb encensers i a dreta i esquerra es representa la història de Caín i Abel." pag. 170
Diether Rudloff Catalunya romànica. Art, cultura i història. (1980) Edicions Polígrafa, Barcelona, 2007.
Realment aquestes imatges esculpides a la dura roca, són un autèntic llibre d'història...
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Són un llibre d'història que els nostres avantpassats sabien llegir i en canvi a mi em cal un traductor.
EliminaBon vespre, M. Roser.
Que bè que ens hagis posat una traducció. Les imatges i els dibuixos esculpits són preciosos, però tens raó, ens fa falta la traducció!
ResponEliminaDesprés de llegir la traducció encara m'han semblat unes imatges més belles.
EliminaCuriosament, hi ha obres d'artistes actuals que també necessito un traductor, i sovint, ni així les entenc.
Actualment les podem admirar, però no crec que tinguem la paciència de generar-ne de noves. Massa dedicació. És clar que si mires la façana de la Sagrada Família, encara es pot creure en l'art.
ResponEliminaEsculpir llibres damunt les pedres i llegir-los amb els ulls clucs. Que bonic seria en aquest món cada cop més virtual i menys tangible.
EliminaAvui l'art ja no és anònim i en canvi potser hi ha menys artistes que quan sí que ho era.
Quina meravella! Amb la teva fotografia poder admirar de ben aprop tanta bellesa i també entendre el significat de aquesta obra d'art.
ResponEliminaSí, hi ha obres que quan entens millor el seu significat pots valorar-les en tota la seva dimensió.
EliminaQuina sort que encara es conserven en tan bon estat.
ResponEliminaS'han conservat durant segles però avui aquesta pedra pateix una malaltia i es fan molts esforços per anar mitigant els seus efectes.
EliminaCom tot el fet a mà, rústic, m'agrada molt.
ResponEliminaÉs un treball d'artistes virtuosos.
EliminaAbans com que això de llegir no era gaire popular es decantaven més pels dibuixets per explicar històries
ResponEliminaBen mirat, avui també ens agraden molt els dibuixets, fotografies, pel·lícules, sèries... se'ns oblidarà llegir i escriure?
Elimina