Museu del Ferrocarril, Vilanova i la Geltrú
"[...] Hi ha els grans ulls verds de Lady Macbeth, sempre oberts. Els petits ulls verds de totes les bruixes del món. Les serps verdes. A vegades el verd es vesteix de festa i es presenta amb vestit engrescador. Però qui sap mirar, mai no deixa de veure, sota aquell vestit de primavera, d'arbre mogut per les fulles, la mala intenció amagada. Verd tendre, dieu? El més tendre dels verds sap mil vegades més lletra menuda que el més ofensiu dels vermells. [...]"
Josep Palau i Fabre
Cul d'ampolla, dins Teoria dels colors
Al boig dels colors, Picasso
ResponEliminaAl famós poema sobre les vocals d'Arthur Rimbaud, el poeta atribuïa el verd a la lletra U. En la corresponent estrofa, escrigué:
U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux ;
El poema d'en Palau i Fabre és, com gairebé tots els seus, una petita joia. Maragda, de color verd!
Abraçades, des de El Far.
He conegut Rimbaud per Palau i Fabre. Palau i Fabre era molt intuïtiu i apassionat, sabia detectar com ningú el valor dels artistes contemporanis.
EliminaPalau és una joia, una maragda verda... rera un fons d'esperança vermella.
Abraçades, des de terra endins.
M'encanta el text de Palau i Fabre. El color verd és el meu favorit però quan estic trista em refugie en el blau.
ResponEliminaPalau també diu: "Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell".
EliminaEl blau també m'agrada. Tot calla a l'hora blava.
He escoltat la música de Raimon, i la lletra que l'acompanya:
ResponElimina"...Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls..."
Recordo aquesta cançó i, especialment, el primer vers "Tots els colors del verd". Fa pensar en el País Basc.
EliminaUna cançó d'un color verd intens.
A mi també m'agrada molt aquest text. De fet tota la teoria dels colors m'agrada molt i tot Palau i Fabre també.
ResponEliminaI el teu verd de la foto, li queda fantàstic al poema.
També m'agrada tot Palau i Fabre. A vegades pren tanta intensitat que esgarrifa.
EliminaAquest verd té força i empenta com la locomotora.
es que el verd és maco fins i tot en els bitllets de 100......
ResponEliminaJo, a aquests, els veig poc, però sí recordo els d'abans, els bitllets de 1000 pessetes.
EliminaL'avarícia és verda.
Fantàstica combinació poètica-visual!
ResponEliminaGràcies, Fanal blau.
EliminaA mi també m'agrada molt el verd, perquè és el color de la natura, i n'hi podem veure tantes tonalitats, que cada paisatge es una petita sorpresa...
ResponEliminaTambé seria el color de l'esperança si la poguéssim pintar...
Petonets.
Palau i Fabre diu en la Teoria dels colors que "la nostra esperança és vermella" perquè és el color de l'amor i la lluita.
EliminaVerda o vermella, no perdéssim mai l'esperança.
Quin verd més viu, penso que tenia raó Palau i Fabre! Sota el verd s'amaga molta picardia.
ResponEliminaPalau és convincent, potser sí que el verd no és de fiar.
EliminaSembla que hi ha un acord entre el text i la imatge, una fusió magnífica!
ResponEliminaUn verd tendre? ;)
Aferradetes!
Gràcies, sa lluna. Un verd que té caràcter.
EliminaAferradetes!
No coneixia aquest text de Palau i Fabre. Molt interessant la seva teoria. M'ha sorprès aquest tomb que li ha donat a sensacions que, tradicionalment, relacionem amb cada color. Personalment sóc més de taronja i groc, però reconec que, a partir d'ara, em miraré el verd d'una altra manera…
ResponEliminaTambé hi ha allò dels acudits verds… Ara que hi penso, per què el verd?
Fantastica foto i sintonia perfecta amb el text -com sempre!
Una abraçada des de les vinyes ("verdes" vora el mar)
Palau i Fabre diu del taronja: "volia ser vermell i no pogué." També diu: "el taronja és el vermell de la nit." (Aquesta metàfora m'agrada molt)
EliminaSobre el groc, diu que els nens hi veuen el color d'or i que els adults perdem aquesta mirada superior i la transformem en groc.
En Palau i Fabre també, com Picasso, és un boig pels colors.
Potser els acudits són verds perquè tenen molta malícia.
"Vinyes verdes vora el mar" és un vers que perdura en la memòria. Té el color exacte.
Gràcies, Consol, per fer-me arribar la teoria de Palau i Fabre sobre els meus colors preferits. És molt suggerent això que diu del taronja ("El vermell de la nit"). M'agrada. Sobre el groc, pobre, que des de Molière -no sé si abans també- arrossega aquesta mala fama de la mala sort, m'ha agradat llegir això dels nens i l'or.
EliminaColors, colors… què faríem sense ells?
M'agraden aqts fragments de Palau i Fabre que ens escrius, me l'apunto a pendents de llegir
ResponEliminaFaràs bé, Palau i Fabre s'ha de llegir a poc a poc.
Elimina