Tardes daurades
Tardes daurades flueixen calmosesi lleus es decanten als pous del capvespre.Blau miralleig de les ones i blau obscur del celfonent-se en un crit.Cap campana no retornales hores finites que cauenals pous de l'oblit.Però en l'horitzó amb tornasols que ara estancas'encenen guspires que trenquenel vel de la nit.
PALAU D'ABSÈNCIES [VI]Carme Meix i Fuster
Molt maca la foto, ha quedat molt bé aquesta espiga.
ResponEliminaÉs fotogènica, s'és o no s'és.
EliminaA vegades no sé d'on em surten les paraules, però surten soles en veure imatges o llegir poemes
ResponEliminaDauraré la tarda en solitud
vinclada pels temps
massa feixucs de viure.
Per companyia
l'aire que em gronxa,
per penyora
el color que s'apaga.
M'encant el teu poema. El copio i li busco una foto. Moltes gràcies.
EliminaFixa't, enguany encara no tinc aquesta sensació de daurat pròpia de l'estiu perquè fa molta frescor.
ResponEliminaPotser sí perquè el sol no ha fet lluir els camps amb la mateixa intensitat. Ara ja és temps de sega.
EliminaBellissima macro! Bella luce...
ResponEliminaSaludos
Erica
Gràcies, Erica. La llum del capvespre és especial.
EliminaPreciosa imatge daurada.
ResponEliminaEspiga d'or que li diuen.
ResponEliminaUna foto preciosa...l'espiga abans que la falç (ara la segadora) la talli, ens saluda i ens fa l'ona...Ona daurada, espiga d'or que sobresurt enmig de les companyes...Segur que a la llunyania, se sent el so somort d'alguna campana. Això ja fa pinta d'estiu!
ResponEliminaBon capvespre Consol.
Has fet una molt bona composició d'imatge i poema. L'estiu està a punt d'arribar encara que, si és per mi, pot continuar escampant la pluja.
ResponEliminaBona nit, M. Roser.
Or i blau. Espectacular imatge!
ResponEliminaGràcies, Glòria. A vegades si ens acostem a una cosa podem veure millor la seva bellesa.
ResponElimina