Aquest és el meu paisatge: és a mitja muntanya, al nord, amb grans zones de bosc i prats verds, d'un verd intens. Hi ha cases i una petita església molt antiga. Hi ha rierols que porten aigua i se sent el vent com xiula entre les branques dels arbres.
Doncs el teu és un paisatge bonic perquè sí...És "a mig aire de la serra" ( Maragall). Em transmet pau i serenor i si a més el vent fa de fil musical, fantàstic.
ResponEliminaBona nit.
Sí, és bonic i és per on vaig néixer. Això de "a mig aire de la serra" m'ha agradat molt. Bona nit, M. Roser.
ResponEliminaUn bon lloc per néixer, Consol. I a demés, bellíssim.
ResponEliminaDe fet vaig néixer a Sora que es troba als peus de la Serra de Sovelles. És un paratge molt bonic i potser poc conegut.
EliminaSovelles,el Ripollès?
ResponEliminaSí, és al Ripollès. Es troba anant per la carretera de Ripoll a Berga, després s'agafa un trencant que va a Vinyoles i a Sovelles. El Ripollès té molts racons molt bonics.
EliminaQuè m'has de dir,conec aquesta zona de les Llosses,doncs hi visc ben a prop,i també tinc amics que hi viuen.Vaig sovint per els gorgs del Torrent de la Cabana a fer fotos.
EliminaFins i tot m'ha semblat reconèixer la casa de la teva foto,no en sabràs pas el nom?Mas Gaià,potser?
Be, veig que és un racó de món ben conegut per la gent del territori. Jo hi he arribat seguint els llocs de naixement dels meus avantpassats, aquí hi van néixer alguns dels meus besavis.
EliminaSegons el meu mapa, la casa es diu El Grau però potser estic equivocada.
La naturalesa és un regal immens, el bateg que ens manté vius.
ResponEliminaPrecioses i oxigenants imatges.
Salutacions, Consol!
Hi estic molt d'acord per això dol tant quan no es protegeix prou bé. És el patrimoni més gran que tenim.
EliminaUn món discret i proper, per a mi.
ResponEliminaSegur que coneixes molt millor que jo tots aquests racons i cadascun amb moltes coses per explicar.
Elimina