4 de març de 2013

Enllà del cant

                                                                                               Cementiri de Corró d'Amunt.

Passen el vent, el triomf, el repòs,
per rengles d'altes flames i d'arquers.
Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi.

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats,
caiguts amb por, només un somni fosc
del qui sortí dels palaus de la lluna. 

Sentit a la manera de Salvador Espriu (fragment)
Salvador Espriu (1913- 1985)

4 comentaris:

  1. Quan es travessa aquest mur, el triomfs, el vent se'ls emporta...Sort de la lluna que il·lumina els somnis foscos dels que hi resten oblidats!
    Bon nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són paraules escaients i boniques, M. Roser.

      Elimina
  2. Em sobta l'expressió "palaus de la lluna", en relació a "El palau de la lluna" de Paul Auster. També aquesta tanca, com posar portes al camp, seria la d'un cementiri que és en contrast amb la natura i la bellesa que l'envolta.

    ResponElimina
  3. Seran els palaus de la lluna, els palaus (lloc de grans esdeveniments) de la nit i els somnis? Sí, es curiosa la referència de Paul Auster lligada amb Salvador Espriu perquè és molta la distància que els separa. Està escrit que els camins del senyor són inescrutables.

    És cert que aquest petit cementiri de Corró d'Amunt està a recer d'un bosc i contempla un bell paisatge vigilat pel Montseny.

    ResponElimina