9 de març de 2016

Cap al no-res

Delta de l'Ebre

Cap al no-res

No sé per on camino, sé només
que vaig cap al no-res.
Fa molt de temps que em destrueixo.
No sabré mai on sóc.
No podré veure mai
la veritable mar al fons. 
                                                   Se'm dóna sols mirar
temporalment les coses.

Joan Vinyoli

8 comentaris:

  1. Un poema que comença amb moltes negacions. Per sort els dos versos finals són explicatius: el present ho és tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També que tot és efímer i és un temps regalat.

      Elimina
  2. Quin camí més original, el de la foto, mig urbanitzat, mig rural. És com la nostra vida, mig abstracta, mig plena d'empatia, com al capdavall sembla que diuen els versos.

    És teu aquest fantàstic poema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per fer-me adonar que no havia posat l'autor. Joan Vinyoli té poemes amb molta força.
      Al poema li escau aquest camí tan llarg que no se sap a on va parar. Un camí a mig fer com són les nostres vides.

      Elimina
  3. Sí, molta força té aquest poema, Joan Vinyoli, sempre amb una profunditat que penetra... i tens raó que li va molt bé a la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan Vinyoli expressa sentiments profunds, no es queda en la superfície de les coses.

      Elimina
  4. Si que sembla que aquest camí no vagi enlloc, igual que nosaltres de vegades tampoc sabem on anem...Però al final, sempre ens hi espera l'esperança...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que la rutina ens enganya i ens fa pensar que sabem on aneum quan en realitat no ho sabem. Vinyoli diu "no podré veure mai/ la veritable mar al fons" i només creu en la "temporalitat" de tot plegat.

      Elimina